Àrea de Ciències de la Naturalesa

 

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac és un immens pulmó verd al nord de la nostra ciutat i, a la vegada, una font inesgotable d'impactes visuals, olors i sensibilitats de tots tipus pels nostres sentits. Ane'm a summergir-nos en ells i a disfrutar treballant aquesta àrea.

Jennifer Nuñez 

1.- Botànica: classificació i identificació d'espècies vegetals.

El galceran (Ruscus aculeatus).

A primer d'ESO vas estudiar la classificació de les plantes i els fongs. Les plantes les vas classificar en briòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes. I, a més, vas estudiar els tres grups principals de fongs: llevats, floridures i fongs que formen bolet. Al parc natural hi ha molts d'aquests últims.

Primer de tot, el que has de fer és buscar informació i definir clarament cadascun d'aquest cinc conceptes (quatre de plantes i els fongs que formen bolet). A continuació, has de fer o buscar (preferentment fer-les tu), una fotografia de cadascun d'aquests grups d'éssers vius, incloure-les en el teu treball i posar-lis un peu de foto amb el seu nom en català i el seu nom científic (recorda que el nom científic sempre són dues paraules en llatí).
Per últim i per acabar aquesta primera activitat has d'acompanyar a cadascuna de les cinc fotografies d'una petita fitxa sobre l'espècie en qüestió amb informació de la forma de la planta, de les fulles; del color de les flors i del tipus de fruit (si en tenen), o d'altres característiques interessants de l'espècie.

Els Briòfits: 

Són plantes senzilles sense vasos conductors, flors i llavors, es reprodueixen mitjançant espores.Dins dels briòfits trobarem dos grans grups: Les hepàtiques i les molses.

  

 Briofits : Bryophyta

Els Pteridòfits:

Formen espores que tenen la funció de dispersió a més de la reproductora.
Són plantes adaptades a la vida terrestre gràcies a la presència d'un teixit epidèrmic, revestit per una cutícula, que evita la pèrdua d'aigua. Són plantes vasculars, amb teixits conductors que permeten distribuir l'aigua, les sals minerals i els productes de la fotosíntesi per tota la planta. Gràcies a aquests teixits poden assolir un desenvolupament més gran que els briòfits.

 

 Pteridòfits: Polypodium

Els Gimnospermes:

Es caracteritzen perquè tenen vasos conductors i flors però no tenen fruits. Són plantes de gran port, molt ramificats, longues, de fulles petites i perennes, en la seva gran majoria. Són arbres o arbusts com el pi, el ginebre, el cedre, l'avet, l'araucària, el xiprer i la savina. Les seves flors són petites i poc vistoses. Molts d'ells produeixen pinyes o altres falsos fruits, que només serveixen per protegir les llavors.

 

Gimnospermes: Gymnospermae

Els Angiospermes: 

Tenen flors i produeixen fruits amb llavors. Poden ser arbres, com el roure, arbustos, com la farigola, o herbes, com el blat.
Són les úniques plantes que s'han adaptat a viure en tots els ecosistemes de la Terra, excepte en les regions polars; els cactus viuen en els deserts, les posidònies en el fons del mar i els edelweiss en els cims de les muntanyes  

 

 Angiospermes: Angiospermae

Clara Adalid

2.- Botànica: plantes medicinals.

La farigola (Thymus vulgaris).

Allà on hi ha una comunitat vegetal com la de parc hi ha plantes medicinals. Són plantes medicinals totes aquelles que són emprades amb finalitats terapèutiques. Això també comporta que hi hagi un interès econòmic en la seva recol·lecció, tractament i posteriorment venda d'aquestes plantes.
Fes una recerca de com a mínim cinc espècies de plantes medicinals que hi hagi al massís i troba-hi dibuixos o fotografies d'aquestes plantes. Evidentement has de completar l'estudi d'aquestes plantes amb una fitxa on hi hagi el nom en català de l'espècie, el seu nom científic, una petita descripció anatòmica de la planta i, clar estar, explicar les propietats terapèutiques que té.

• Arboç(Arbustus Unedos).Les tiges joves són de color vermell, les fulles són alternes,lluents, endurides i amb els marges serrats i vermells. Les seves flors blanques tenen forma d’olla invertida.El fruit és una baia esfèrica,carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.La infusió de fulles, soles o amb escorça, en 1 litre d’aigua és bona contra les diarrees. La infusió s’utilitza amb bons resultats com a antisèptic de l’aparell urinari en casos d’infeccions urinàries, com ara uretritis i cistitis gràcies al seu contingut en glucòsids.
  

• Arç Blanc(Crataegus manogyna).L’arç blanc és un arbust espinós de fulla caduca,conegut també amb el nom d’espí blanc pel color de les seves petites i oloroses flors que estan distribuïdes en petits grups i que, a la tardor, generen les baies vermelles que pengen en carrassos. Les fulles són simples,alternes, amb un pecíol de 1,5 cm, denticulades o asserrades. Els seus components augmenten el flux sanguini dels músculs del cor i restauren el ritme cardíac normal, per la qual cosa el fan molt adequat per a la millora de la circulació sanguínia.
  

•   Arítjol(Smilax aspera).Aquesta herba enfiladissa perenne pot arribar a cobrir arbres sencers. Té punxetes a tota la silueta de les seves lluents fulles. Les seves fulles tenen els extrems més o menys angulars o arrodonits i poden ser totalment verdes o amb taques blanquinoses. Les seves flors petites i penjants són de color crema. Els seus fruits són vermells i brillants. Té efectes diürètics, la qual cosa la fa adequada contra les infeccions urogenitals, retenció d’orina entre d'altres...També la hipertensió i obesitat ja que contribueix a augmentar la suor i reafirmar els teixits danyats per acumulació excessiva de greixos. D’altra banda, les seves propietats depuratives netegen la sang i la limfa, així podem fer-la servir en banys d’herbes per netejar les impureses de la pell.
  

• Bossa de Pastor(Capsella bursa pastoris).És una herba petita i molt prima que creix a llocs assolellats. Allò que semblen les fulletes són les càpsules on hi ha les llavors, i són curioses perquè tenen forma de cor.Les fulles, de marge irregular, les trobarem abraçades a les parts baixes de les tiges. La seva propietat hemostàtica fa que les infusions de tota l’herba siguin bones per aturar o reduir algunes hemorràgies internes,menstruacions excessives així com també per combatre les cistitis, inflamacions uterines i diarrees cròniques. Estimula les contraccions durant el part, i després alleuja l’hemorràgia.

• Dent de Lleó(Taraxacum officinale.) Planta perenne pertanyent a les compostes molt variable de fins a 40 cm d'altura. Té tiges que suporten les flors sense fulles. Fulles basals en roseta, que varien bastant, des de senceres fins a dividides en lòbuls triangulars i amb el pecíol generalment alat.Les fulles tenen efectes depuratius i eupèptics.La infusió de les fulles també és depurativa, anticatarral, hipolipemiant, estimulant i regeneradora cel·lular hepàtica.L’arrel d’aquesta herba descongestiona el fetge i duplica, o fins i tot quadriplica, la secreció de bilis. 
  

Anna Alcudia
                               3.- Geologia: geomorfologia del massís.

El Paller de Tot l'Any, a la serra de l'Obac

Es considera geomorfologia al conjunt de formes del relleu que hi ha en un indret determinat. Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac és un paisatge altament atractiu per fer-hi un estudi d’aquest tipus. Segurament alguna vegada t’has fixat en aquestes formes tan singulars que presenta la nostra muntanya. Doncs aquestes també es poden classificar en cingleres, turons, agulles o castellasses, coves i avencs.  Busca fotografies de totes aquestes formacions al parc i torna a fer el mateix que amb les plantes. A sota, com a peu de foto, posa-hi el nom que hi rep el què es veu a la fotografia i, tot seguit, fes una breu descripció del tipus de forma que és i de com s'ha arribat a formar.

El Paller de Tot l'Any, a la serra de l'Obac

El conglomerat, la roca típica del massís.

 Cingleres,Un cingle (o timba), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla. La formació d'un cingle pot ser causada per una falla tectònica de les roques de la muntanya o de l'àrea, per un procés de diagènesi o també per processos de dilatació tèrmica de la zona.

 


Turons, Un turó, és una elevació del terreny que, en general, no supera els 100 metres des de la base fins al cim. Els turons poden formar-se per diversos fenòmens geomorfològics: per l'aparició de falles; per erosió d'altres accidents majors del terreny, tals com les mateixes muntanyes o altres turons; per moviment i deposició de sediments d'una glacera, per exemple, morrenes i drumlins; etcètera. La forma arrodonida d'alguns turons obeeix a moviments de difusió del sòl i a regòlits que cobreixen el turó, en un procés denominat reptació.

 Agulles o castellasses, la Castellassa de Can Torras o les Castellasses es una de les roques de Sant Llorenç del Munt més caracteristiques. La seva silueta es pot veure des de infinitats de punts degut que es separada de les cingleres del massís. La componen tres punts culminants, la Gepa, la Cabreta i la Torre, la punta més alta del monòlit.

Coves i avencs, les dimensions del conjunt són superiors a les habituals en el massis.
La cavitat ha estat batejada encertadament amb el nom del seu descubridor: Quim Solbas, responsable de moltes altres troballes.
La cova, que està situada en una mena de balcó d'un cingle. té tres parts:
una galeria d'entrada molt estreta, que obliga a accedir primer ajupit i, després, a quatre grapes ja que es va fent petita per tots els costats.

Per completar aquesta tercera activitat, contesta a les següents preguntes:

a) quin és el tipus de roca que forma Sant Llorenç del Munt? Troba un fotografia, posa-la al costat de l'explicació i descriu-la.

Monòlit rocós format per conglomerat, l'acció erosiva de l'aigua va fer la resta, produint elements tan característics del parc com els canals, els penyals i els monòlits.
es roques predominants són els conglomerats, units per ciments silicis i calcaris. Corresponen en la seva major part als dipòsits d'un delta fluvial de l'Eocè, tot i que les zones més altes de la serra de l'Obac pertanyerien al Oligocè, quan el braç de mar on desembocava el gran riu eocénico va quedar convertit en un llac.

b) quina relació tenen els agents geològics externs amb aquestes formacions? Quins agents han intervingut i com ho han fet? Busca algun dibuix o esquema que t'ajudi a explicar-ho i afegeix-lo.

  

 

El modelat i desgast del relleu de la superfície   

 terrestre el realitzen els agents geològics    externs: aigües salvatges, torrents, rius,              glaceres, vent i onades del mar.

La seva acció sobre la superfície de l’escorça      comprèn tres processos geològics:

erosió, transport i sedimentació.

c) a què se li diu geomorfològicament parlant una pudinga o còdol pinyolenc? Busca també una fotografia o dibuix i acompanya la teva explicació.

La balma de l'Espluga Quan els detrits consisteixen en còdols, el conglomerat és una pudinga (pedra pinyolenca en la parla popular). La pudinga és un conglomerat d'elements arrodonits. És un tipus de roca sedimentària. Es forma quan alguns còdols, són cimentats junts pel sílice que fa de matriu d'unió. La roca formada és molt dura i resistent al desgast. S'utilitza com a pedra d'esmolar i per a la construcció d'edificis. Els còdols que conté són generalment de pedra foguera, i tant aquests com la matriu estan fets de sílice.